Sessió presencial

El passat divendres dia 6 de març varem fer la sessió presencial de l’assignatura educació en comunicació. Una bona manera de saber quins companys hi ha a l’assignatura, conèixer al professor i saber sobre què anirà l’assignatura.
Només arribar el Xavier ens va repartir unes targetes on hi apareixia una lletra i un nombre, tot del mateix color i rodejat amb una figura geomètrica. Gràcies a aquestes targetes vam poder anar formant els grups: primer per la lletra, desprès pel nombre, seguidament pel color i finalment per la figura geomètrica; així vam anar variant els grups per respondre diferents preguntes.
La primera pregunta va ser:
- Creus que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?
Posant les respostes dels diferents grups en comú vam arribar a diferents conclusions:
· Fa mal a la relació entre les famílies, ja que no hi ha comunicació.
· La televisió és adictiva.
· La majoria dels programes que s’emeten no són educatius.
· Abans dels dos anys si els nens o nenes miren molt la televisió poden tenir problemes d’atenció en un futur.
· S’utilitza un llenguatge poc correcte.
· Mirar molta estona la televisió ens impedeix fer altres activitats com llegir.

La segona pregunta va ser:
- Creus que la televisió ajuda o podria ajudar a l’educació dels nens/es?
La conclusions a les quals vam arribar són:
· La televisió t’obre a altres cultures i t’ajuda a saber la situació en que es troben altres parts del món.
· Amb un control adequat la televisió pot ser educativa.
· Amb imatges és més fàcil entendre el que s’està explicant.
· Qualsevol programa pot ser educatiu depenent de la manera com te’l plantegis i, a més, hi ha dibuixos que són adequats per als infants.

La tercera:
- De qui creieu que és la culpa de que a la televisió es facin uns programes o altres?
Les conclusions van ser:
· Es culpa de la societat, ja que si no miréssim els programes no els farien.
· També és culpa de l’ administració que s’encarrega de censurar els programes.

I la quarta i última:
- Què creieu que s’hauria de fer a l’escola en relació amb la televisió?
Les conclusions van ser:
· Creiem que l’escola hauria de parlar més sobre la televisió, hauria de poder opinar sobre programes o inclús se’n podrien mirar a l’aula.
· L’escola podria informar als pares sobre programes educatius.
· Es podria utilitzar la televisió com a recurs a l’escola, no només per passar l’estona.
· Es podrien comentar els programes a l’aula, per saber que miren els nostres alumnes
· Podríem fer que els nens i nenes tinguessin una mirada crítica mirant diferents pel·lícules.

Seguidament, desprès de respondre les diferents preguntes i comentar-les ja vam passar a parlar de l’assignatura en si, de la televisió, de la manera de treballar i de l’avaluació.

Penso que l’assignatura pot ser molt interessant, quan hem vaig apuntar pensava que l’assignatura estaria encarada a comunicar-nos amb els nens i nenes de l’aula i amb els nostres companys però ara que m’he adonat que serà, sobretot, de mitjans de comunicació i de educació mediàtica. El tema és diferent del que em pensava però m’interessa igual que l’altre.

Heura.