ACTIVITAT 1:
El consell audiovisual de Catalunya és el que regula la comunicació audiovisual al nostre país. Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis tant públics com privats.
Llegint les conclusions del llibre blanc: l’educació en l’entorn audiovisual (novembre del 2003) penso que les tres més interessants des de la perspectiva de l’escola són:
7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin una compensació adequada del potencial dels mitjans de comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud familiar crítica.
17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.
18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.
He escollit aquestes perquè penso que expliquen clarament que és necessari tenir una bona educació audiovisual per poder fer anàlisis crítics i dialogar amb la realitat audiovisual i així tenir clars els programes que es miren i poder decidir si són educatius o no, la televisió i l’educació estan bastant renyides i no hauria de ser així, perquè, si eduquem en el llenguatge audiovisual sabrem destriar la informació que ens ve donada per la televisió i només farem cas d’aquella realment important.
Llegint les conclusions del llibre blanc: l’educació en l’entorn audiovisual (novembre del 2003) penso que les tres més interessants des de la perspectiva de l’escola són:
7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin una compensació adequada del potencial dels mitjans de comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud familiar crítica.
17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.
18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.
He escollit aquestes perquè penso que expliquen clarament que és necessari tenir una bona educació audiovisual per poder fer anàlisis crítics i dialogar amb la realitat audiovisual i així tenir clars els programes que es miren i poder decidir si són educatius o no, la televisió i l’educació estan bastant renyides i no hauria de ser així, perquè, si eduquem en el llenguatge audiovisual sabrem destriar la informació que ens ve donada per la televisió i només farem cas d’aquella realment important.
ACTIVITAT 2:
MANIFEST PER L’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ
El món ha canviat i la ciutadania ens hem d’adaptar. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. Per tant, cal redissenyar l’educació formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social.
Cal unir esforços tant de institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació com persones a títol individual per construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica. Per aconseguir-ho es suggereix seguir aquestes pautes d’actuació:
Elaborar un projecte educatiu d’innovació: que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació.
Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents.
Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
Elaborar material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya.
Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació(Figura de l’educomunicador/a ).
Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals.
Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.
ACTIVITAT 3:
MANIFEST PER L’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ
El món ha canviat i la ciutadania ens hem d’adaptar. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. Per tant, cal redissenyar l’educació formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social.
Cal unir esforços tant de institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació com persones a títol individual per construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica. Per aconseguir-ho es suggereix seguir aquestes pautes d’actuació:
Elaborar un projecte educatiu d’innovació: que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació.
Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents.
Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
Elaborar material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya.
Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació(Figura de l’educomunicador/a ).
Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals.
Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.
ACTIVITAT 3:
El parlament europeu va plantejar, el desembre de 2008, la introducció d’una assignatura anomenada “Educació mediàtica” a les escoles i també proposen una alfabetització mediàtica per part dels adults. Aquesta alfabetització implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diferents aspectes dels diversos medis de comunicació i així poder filtrar la informació que en rebem. Per aconseguir aquesta alfabetització és important aquesta assignatura.
La implantació d’aquesta assignatura té un seguit d’avantatges però també té algun inconvenient.
Com a avantatges podem trobar la necessitat de modernitzar les escoles i anar al mateix ritme que el món, així, ja que estem a l’era tecnològica aquesta nova assignatura ens ajudaria a integrar-nos en ella i, a més, ja no caldria preocupar-nos sobre l’ús que fan els infants sobre els mitjans de comunicació ja que ells mateixos ja serien crítics i podrien destriar la informació que se’ls ofereix. Com a inconvenient a la implantació d’aquesta assignatura hi ha la formació del professorat, per poder formar als infants primer cal formar als professors i no crec que tots estiguin disposats a rebre aquesta formació, a més, penso que la implantació de l’assignatura és un cost addicional pel govern que no sé si estaria disposat a pagar-lo.


