dimecres, 20 de maig del 2009

TEMA 4

ACTIVITAT 1:
El consell audiovisual de Catalunya és el que regula la comunicació audiovisual al nostre país. Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis tant públics com privats.

Llegint les conclusions del llibre blanc: l’educació en l’entorn audiovisual (novembre del 2003) penso que les tres més interessants des de la perspectiva de l’escola són:

7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin una compensació adequada del potencial dels mitjans de comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud familiar crítica.

17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.

He escollit aquestes perquè penso que expliquen clarament que és necessari tenir una bona educació audiovisual per poder fer anàlisis crítics i dialogar amb la realitat audiovisual i així tenir clars els programes que es miren i poder decidir si són educatius o no, la televisió i l’educació estan bastant renyides i no hauria de ser així, perquè, si eduquem en el llenguatge audiovisual sabrem destriar la informació que ens ve donada per la televisió i només farem cas d’aquella realment important.
ACTIVITAT 2:

MANIFEST PER L’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ
El món ha canviat i la ciutadania ens hem d’adaptar. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. Per tant, cal redissenyar l’educació formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social.
Cal unir esforços tant de institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació com persones a títol individual per construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica. Per aconseguir-ho es suggereix seguir aquestes pautes d’actuació:
Elaborar un projecte educatiu d’innovació: que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació.
Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents.
Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
Elaborar material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya.
Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació(Figura de l’educomunicador/a ).
Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals.
Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.

ACTIVITAT 3:

El parlament europeu va plantejar, el desembre de 2008, la introducció d’una assignatura anomenada “Educació mediàtica” a les escoles i també proposen una alfabetització mediàtica per part dels adults. Aquesta alfabetització implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diferents aspectes dels diversos medis de comunicació i així poder filtrar la informació que en rebem. Per aconseguir aquesta alfabetització és important aquesta assignatura.
La implantació d’aquesta assignatura té un seguit d’avantatges però també té algun inconvenient.
Com a avantatges podem trobar la necessitat de modernitzar les escoles i anar al mateix ritme que el món, així, ja que estem a l’era tecnològica aquesta nova assignatura ens ajudaria a integrar-nos en ella i, a més, ja no caldria preocupar-nos sobre l’ús que fan els infants sobre els mitjans de comunicació ja que ells mateixos ja serien crítics i podrien destriar la informació que se’ls ofereix. Com a inconvenient a la implantació d’aquesta assignatura hi ha la formació del professorat, per poder formar als infants primer cal formar als professors i no crec que tots estiguin disposats a rebre aquesta formació, a més, penso que la implantació de l’assignatura és un cost addicional pel govern que no sé si estaria disposat a pagar-lo.

dijous, 7 de maig del 2009

Tema 3

Anàlisis de tres personatges d’una sèrie de televisió

Infidels és una sèrie que s’emet a televisió de Catalunya cada dijous a les 22:20. És una telenovela basada en la vida de cinc amigues , les quals d’una manera ho altre són infidels a la vida i a la seva manera de ser. Són dones d’avui, dones amb responsabilitats: la feina, la família, les amigues... Cada una és diferent a les altres però totes tenen coses en comú.


CRUZ
Indicis externs: la Cruz és una noia de 35 anys baixeta i prima amb els cabells castany fosc i normalment fa cara de pocs amics; no acostuma a portar joies, només arracades i l’anell de casada i vesteix de manera informal.
Indicis interns: és responsable, conseqüent i racional, necessita viure la vida com la sent, és molt amiga de les seves amigues, sempre diu el que pensa i si li demanen consell sempre contestarà de manera racional. Sap escoltar i sempre sap triar l’opció correcte. Està molt enamorada de la seva parella, l’Eduard i el seu gran desig és tenir un fill.
El seu rol: la Cruz és una economista molt respectada a la feina pels seus companys, i també molt respectada per les seves amigues ja que els diu el que pensa. La Cruz viu per la feina i no s’acaba d’adaptar a l’entorn del seu marit el qual és descendent d’una important família, molt tradicional a la qual deprecien la figura de la dona, ella no es troba a gust en aquest món, per això sempre té disputes amb el seu sogre.



LÍDIA
Indicis Externs: és una dona de 48 anys baixeta i prima amb els cabells vermellosos i amb un aspecte molt juvenil però informal. És molt elegant.
Indicis interns: La Lídia és la més gran de les protagonistes però no per això la més responsable ni la més racional, és molt amiga de les seves amigues i quan tenen algun problema acostumen a recorre a ella ja que sap escoltar. La Lídia va perdre al seu marit i des d’aquell moment no ha deixat de pensar amb ell, l’única manera d’oblidar-lo ni que sigui una estona és practicant sexe amb altres homes els quals no vol tornar a veure més.
El seu rol: La Lídia és vídua des de fa un any, viu sola al seu pis i no té fills. La seva vocació és psiquiatra, intenta trobar respostes al comportament humà, vol entendre el funcionament de la ment i és molt respectada pels seus companys de feina. Les seves amigues també la respecten molt. L’hi agrada disfrutar del temps lliure, anar a la piscina, anar a algun bar a fer una copa... necessita gaudir dels petits plaers i no passar-se el dia tancada a la seva consulta.

JOANA
Indicis externs:
la Joana és una dona de 38 anys, prima i amb els cabells castany fosc, li agrada vestir de manera còmode i normalment no va molt arreglada.
Indicis interns: té bon cor, és prudent, dolça i una mica despistada. La seva vida gira entorn la seva família i els seus fills i un dels seus desitjos més amagats és poder gaudir de la vida sense aquestes preocupacions.
El seu rol: la Joana viu una vida molt convencional, es va casar amb el seu nòvio de tota la vida, amb el Francesc, i amb ell va tenir dos fills, l’Oriol que té 11 anys i la Marina que en té 6. No treballa i dedica la seva vida a cuidar de la casa i dels seus fills ja que el seu marit treballa a Buenos Aires i no els veu gaire.


Anunci
L’anunci que he escollit per tal de analitzar-lo és el “Estas aquí para ser feliz” de Coca Cola. En aquest anunci ens explica la història del Josep Mascaró, l’home més vell del món amb 102 anys, el qual va a visitar l’Aitana, que en el moment de rodar l’anunci era la nena més jove del món.
El Josep durant el seu recorregut des de Mallorca, on viu, fins a Madrid, on ha nascut l’Aitana, explica la sort que té d’haver nascut, d’haver pogut abraçar la seva dona, d’haver conegut als seus amics i haver-se’n acomiadat. Explica que la va a conèixer per dir-li que totes les coses negatives que diuen la gent sobre la vida no l’hi han d’importar que l’únic que ha de recordar són les coses bones, explica que l’únic que no li agradarà de la vida és que és massa curta.


Aquest anunci passa de camí des de Mallorca fins a Madrid, podem veure imatges del Josep anant cap allà i de la mare de l’Aitana anant a l’hospital i tenint la seva filla, també veiem imatge del Josep gaudint amb els seus amics. Durant tota la historia podem sentir una música molt suau, sense lletra, i la veu en off del Josep que va explicant coses de la vida a l’Aitana.
El missatge principal de l’anunci és ser feliç, gaudir de la vida i al mateix moment ens diu que bevent coca cola en podem gaudir. El valor que ens transmet és que si veus Coca Cola seràs feliç, però abans d’informar-nos de que l’anunci ens convida a veure Coca Cola, gràcies a la veu en off del Josep ja reflexionem sobre l’important que és la vida i la necessitat que tenim de gaudir-ne.
Personalment aquest anunci m’agrada molt des del primer dia que el vaig veure, ja que com que no sabia quin producte ens volien vendre el vaig escoltar tot i hem va fer reflexionar. Penso que va adreçat a tot tips de públic ja que tots els humans tenim vida i tots l’hem de saber gaudir. Penso que la marca Coca Cola ja té seguidors arreu del món i no necessita fer publicitat intentant vendre el seu producte dient: Beu Coca Cola que és molt bona i seràs feliç! Penso que només posant la imatge de l’ampolla tothom ja relaciona felicitat amb Coca Cola i encara que no sigui conscient en veu. Aquesta és una gran avantatge que tenen a l’empresa Coca Cola i per això actualment els anuncis que fan no estan estrictament relacionats amb la venda del producte ja que els clients ja els tenen fets.


Valors a l’escola i a la televisió
Penso que no hi ha acord entre els valors que s’intenten transmetre a l’escola i els que és transmeten a la televisió, tret d’alguns programes infantils. A l’escola s’intenten transmetre valors com la democràcia, la integració, la interculturalitat, la participació y la solidaritat, per arribar a ser una bona persona dins la societat actual, en canvi a la televisió, a part d’aquests, s’exposen altres valors com per exemple la violència, l’egoisme i els maltractaments. Com varem dir al primer dia de classe, a la sessió presencial, penso que els valors negatius que apareixen a la televisió ens han de fer reflexionar sobre el que no hem de fer a la vida, però també penso que els infants no acostumen a fer aquesta reflexió sense un adult que els ho expliqui, per tant hem d’educar als infants perquè puguin treure la part positiva d’alguns valors exposats en la televisió i així seràn els mateixos que s’intenten transmetre a les escoles.