Aspectes en comú:
- Els tres mitjans són un servei a la població.
- Tenen la funció principal d’informar-nos i entretenir-nos.
- Penso que els tres estan relacionats ja que la ràdio s’escolta, la premsa escrita es mira i la televisió és una fusió dels altres dos mitjans.
- Amb el descobriment dels tres mitjans ha avançat la societat.
Diferències entre ells:
- Els diners que s’inverteixen en cada mitjà.
- La situació en que s’utilitza cada mitjà (la ràdio s’acostuma a escoltar més al cotxe, el diari als matins i la televisió es veu a tota hora).
- Les edats en que s’utilitzen els diferents mitjans.
Heura.
dimecres, 18 de març del 2009
Ítems
TOTS ELS MITJANS CONSTRUEIXEN UNA REALITAT
A traves dels mitjans de comunicació, la informació que ens arriba no té perquè ser la correcte o no té perquè dir tota la veritat, per tant hem de ser conscients de saber desxifrar la informació que rebem i així no entrar dins la realitat dels mitjans de comunicació i seguir dins la realitat on vivim.
Per exemple, les series, que construeixen una realitat fictícia per atreure al públic o els telenotícies que expliquen les notícies a la seva manera i la majoria de les vegades no són reals del tot.
LES AUDIÈNCIES CONSTRUEIXEN EL SIGNIFICAT DELS MITJANS
Hem de tenir present que els mitjans no emeten o expliquen el què creuen que és més educatiu sinó que emeten allò que genera més audiència i així, guanyen més diners a traves dels anuncis. És a dir els mitjans de comunicació decideixen la seva programació en funció de la audiència i així, com més audiència, més anuncis i més diners. Per tant també hem de conèixer quins programes ens mirem i no ens hem de guiar per la audiència.
Per exemple programes com Gran Hermano o Operación triunfo que van ser programes de molta audiència però això no vol dir que fossin “bons” o educatius.
Heura
A traves dels mitjans de comunicació, la informació que ens arriba no té perquè ser la correcte o no té perquè dir tota la veritat, per tant hem de ser conscients de saber desxifrar la informació que rebem i així no entrar dins la realitat dels mitjans de comunicació i seguir dins la realitat on vivim.
Per exemple, les series, que construeixen una realitat fictícia per atreure al públic o els telenotícies que expliquen les notícies a la seva manera i la majoria de les vegades no són reals del tot.
LES AUDIÈNCIES CONSTRUEIXEN EL SIGNIFICAT DELS MITJANS
Hem de tenir present que els mitjans no emeten o expliquen el què creuen que és més educatiu sinó que emeten allò que genera més audiència i així, guanyen més diners a traves dels anuncis. És a dir els mitjans de comunicació decideixen la seva programació en funció de la audiència i així, com més audiència, més anuncis i més diners. Per tant també hem de conèixer quins programes ens mirem i no ens hem de guiar per la audiència.
Per exemple programes com Gran Hermano o Operación triunfo que van ser programes de molta audiència però això no vol dir que fossin “bons” o educatius.
Heura
ÚS PERSONAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES
En l’assignatura entenem mitjans de comunicació de massa la premsa, la ràdio i la televisió. Valorant el meu ús personal podria dir:
· La premsa: és un mitjà que no utilitzo gairebé mai, algun dia molt esporàdic puc llegir la premsa diària. El que si que faig més sovint és comprar revistes i llegir El Berguedà Actual, un “diari” setmanal gratuït que parla sobre les notícies més rellevants a la comarca del Berguedà.
Penso que no m’interesso gaire per la premsa escrita perquè m’agrada molt conèixer a traves de les imatges i per això m’agrada més la televisió.
· La ràdio: és un mitja que utilitzo durant el cap de setmana, quan vaig amb cotxe. Els programes que més escolto són els musicals ja que no m’agrada escoltar notícies pel que ja he comentat abans, perquè no hi ha imatges.
· La televisió: és el mitjà que més utilitzo, penso que és important el fet de “no creure” tot el que surt a la televisió ja que, com està escrit als apunts no existeix cap imatge en brut, cal tenir clar que tot el que apareix a la televisió ha estat pensat per experts i només surt el que ells creuen important que surti però, per mi és el mitja més accessible ja que gairebé tothom té una televisió a casa i en qualsevol moment la podem mirar. Personalment utilitzo la televisió per entreteniment i per informació diària mirant les notícies, però també he de dir que moltes vegades tinc la televisió encesa només pel fet de sentir el que diuen però no escoltar-ho amb atenció.
· Internet: Internet és l’altre mitjà que més utilitzo, tant per cercar informació, per veure pel·lícules o series, o per parlar amb els amics. Penso que l’Internet és un invent que ha fet un canvi en la humanitat, el fet de poder arribar a qualsevol part del món a traves de l’ordinador i poder conèixer gent d’altres països i també el fet de poder cercar gairebé tota la informació que necessites, ha millorat molt la comunicació.
També crec que s’ha de saber utilitzar l’Internet ja que igual que pots obtenir informació vertadera pots anar a pàgines que la informació que et presenten es falsa, per tant per navegar per Internet has de tenir clar el que busques i has de saber on cercar-ho.
Heura.
En l’assignatura entenem mitjans de comunicació de massa la premsa, la ràdio i la televisió. Valorant el meu ús personal podria dir:
· La premsa: és un mitjà que no utilitzo gairebé mai, algun dia molt esporàdic puc llegir la premsa diària. El que si que faig més sovint és comprar revistes i llegir El Berguedà Actual, un “diari” setmanal gratuït que parla sobre les notícies més rellevants a la comarca del Berguedà.
Penso que no m’interesso gaire per la premsa escrita perquè m’agrada molt conèixer a traves de les imatges i per això m’agrada més la televisió.
· La ràdio: és un mitja que utilitzo durant el cap de setmana, quan vaig amb cotxe. Els programes que més escolto són els musicals ja que no m’agrada escoltar notícies pel que ja he comentat abans, perquè no hi ha imatges.
· La televisió: és el mitjà que més utilitzo, penso que és important el fet de “no creure” tot el que surt a la televisió ja que, com està escrit als apunts no existeix cap imatge en brut, cal tenir clar que tot el que apareix a la televisió ha estat pensat per experts i només surt el que ells creuen important que surti però, per mi és el mitja més accessible ja que gairebé tothom té una televisió a casa i en qualsevol moment la podem mirar. Personalment utilitzo la televisió per entreteniment i per informació diària mirant les notícies, però també he de dir que moltes vegades tinc la televisió encesa només pel fet de sentir el que diuen però no escoltar-ho amb atenció.
· Internet: Internet és l’altre mitjà que més utilitzo, tant per cercar informació, per veure pel·lícules o series, o per parlar amb els amics. Penso que l’Internet és un invent que ha fet un canvi en la humanitat, el fet de poder arribar a qualsevol part del món a traves de l’ordinador i poder conèixer gent d’altres països i també el fet de poder cercar gairebé tota la informació que necessites, ha millorat molt la comunicació.
També crec que s’ha de saber utilitzar l’Internet ja que igual que pots obtenir informació vertadera pots anar a pàgines que la informació que et presenten es falsa, per tant per navegar per Internet has de tenir clar el que busques i has de saber on cercar-ho.
Heura.
dilluns, 9 de març del 2009
Sessió presencial
El passat divendres dia 6 de març varem fer la sessió presencial de l’assignatura educació en comunicació. Una bona manera de saber quins companys hi ha a l’assignatura, conèixer al professor i saber sobre què anirà l’assignatura.
Només arribar el Xavier ens va repartir unes targetes on hi apareixia una lletra i un nombre, tot del mateix color i rodejat amb una figura geomètrica. Gràcies a aquestes targetes vam poder anar formant els grups: primer per la lletra, desprès pel nombre, seguidament pel color i finalment per la figura geomètrica; així vam anar variant els grups per respondre diferents preguntes.
La primera pregunta va ser:
- Creus que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?
Posant les respostes dels diferents grups en comú vam arribar a diferents conclusions:
· Fa mal a la relació entre les famílies, ja que no hi ha comunicació.
· La televisió és adictiva.
· La majoria dels programes que s’emeten no són educatius.
· Abans dels dos anys si els nens o nenes miren molt la televisió poden tenir problemes d’atenció en un futur.
· S’utilitza un llenguatge poc correcte.
· Mirar molta estona la televisió ens impedeix fer altres activitats com llegir.
La segona pregunta va ser:
- Creus que la televisió ajuda o podria ajudar a l’educació dels nens/es?
La conclusions a les quals vam arribar són:
· La televisió t’obre a altres cultures i t’ajuda a saber la situació en que es troben altres parts del món.
· Amb un control adequat la televisió pot ser educativa.
· Amb imatges és més fàcil entendre el que s’està explicant.
· Qualsevol programa pot ser educatiu depenent de la manera com te’l plantegis i, a més, hi ha dibuixos que són adequats per als infants.
La tercera:
- De qui creieu que és la culpa de que a la televisió es facin uns programes o altres?
Les conclusions van ser:
· Es culpa de la societat, ja que si no miréssim els programes no els farien.
· També és culpa de l’ administració que s’encarrega de censurar els programes.
I la quarta i última:
- Què creieu que s’hauria de fer a l’escola en relació amb la televisió?
Les conclusions van ser:
· Creiem que l’escola hauria de parlar més sobre la televisió, hauria de poder opinar sobre programes o inclús se’n podrien mirar a l’aula.
· L’escola podria informar als pares sobre programes educatius.
· Es podria utilitzar la televisió com a recurs a l’escola, no només per passar l’estona.
· Es podrien comentar els programes a l’aula, per saber que miren els nostres alumnes
· Podríem fer que els nens i nenes tinguessin una mirada crítica mirant diferents pel·lícules.
Seguidament, desprès de respondre les diferents preguntes i comentar-les ja vam passar a parlar de l’assignatura en si, de la televisió, de la manera de treballar i de l’avaluació.
Penso que l’assignatura pot ser molt interessant, quan hem vaig apuntar pensava que l’assignatura estaria encarada a comunicar-nos amb els nens i nenes de l’aula i amb els nostres companys però ara que m’he adonat que serà, sobretot, de mitjans de comunicació i de educació mediàtica. El tema és diferent del que em pensava però m’interessa igual que l’altre.
Heura.
Només arribar el Xavier ens va repartir unes targetes on hi apareixia una lletra i un nombre, tot del mateix color i rodejat amb una figura geomètrica. Gràcies a aquestes targetes vam poder anar formant els grups: primer per la lletra, desprès pel nombre, seguidament pel color i finalment per la figura geomètrica; així vam anar variant els grups per respondre diferents preguntes.
La primera pregunta va ser:
- Creus que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?
Posant les respostes dels diferents grups en comú vam arribar a diferents conclusions:
· Fa mal a la relació entre les famílies, ja que no hi ha comunicació.
· La televisió és adictiva.
· La majoria dels programes que s’emeten no són educatius.
· Abans dels dos anys si els nens o nenes miren molt la televisió poden tenir problemes d’atenció en un futur.
· S’utilitza un llenguatge poc correcte.
· Mirar molta estona la televisió ens impedeix fer altres activitats com llegir.
La segona pregunta va ser:
- Creus que la televisió ajuda o podria ajudar a l’educació dels nens/es?
La conclusions a les quals vam arribar són:
· La televisió t’obre a altres cultures i t’ajuda a saber la situació en que es troben altres parts del món.
· Amb un control adequat la televisió pot ser educativa.
· Amb imatges és més fàcil entendre el que s’està explicant.
· Qualsevol programa pot ser educatiu depenent de la manera com te’l plantegis i, a més, hi ha dibuixos que són adequats per als infants.
La tercera:
- De qui creieu que és la culpa de que a la televisió es facin uns programes o altres?
Les conclusions van ser:
· Es culpa de la societat, ja que si no miréssim els programes no els farien.
· També és culpa de l’ administració que s’encarrega de censurar els programes.
I la quarta i última:
- Què creieu que s’hauria de fer a l’escola en relació amb la televisió?
Les conclusions van ser:
· Creiem que l’escola hauria de parlar més sobre la televisió, hauria de poder opinar sobre programes o inclús se’n podrien mirar a l’aula.
· L’escola podria informar als pares sobre programes educatius.
· Es podria utilitzar la televisió com a recurs a l’escola, no només per passar l’estona.
· Es podrien comentar els programes a l’aula, per saber que miren els nostres alumnes
· Podríem fer que els nens i nenes tinguessin una mirada crítica mirant diferents pel·lícules.
Seguidament, desprès de respondre les diferents preguntes i comentar-les ja vam passar a parlar de l’assignatura en si, de la televisió, de la manera de treballar i de l’avaluació.
Penso que l’assignatura pot ser molt interessant, quan hem vaig apuntar pensava que l’assignatura estaria encarada a comunicar-nos amb els nens i nenes de l’aula i amb els nostres companys però ara que m’he adonat que serà, sobretot, de mitjans de comunicació i de educació mediàtica. El tema és diferent del que em pensava però m’interessa igual que l’altre.
Heura.
dijous, 5 de març del 2009
Educació en comunicació
El motiu pel qual vaig escollir aquesta assignatura és perquè considero important adquirir coneixements que estiguin relacionats amb el món de la comunicació, ja que vivim en una societat on cada vegada és més important el fet de dominar les noves tecnologies.
M’agradaria treballar amb recursos que ens puguin servir en un futur com a mestres.
Crec que s’ hauria de treballar l’educació mediàtica a les escoles perquè és important que els alumnes es familiaritzin amb les TIC des de ben petits.
Heura.
M’agradaria treballar amb recursos que ens puguin servir en un futur com a mestres.
Crec que s’ hauria de treballar l’educació mediàtica a les escoles perquè és important que els alumnes es familiaritzin amb les TIC des de ben petits.
Heura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)