TEMA 4

ACTIVITAT 1:

El consell audiovisual de Catalunya és el que regula la comunicació audiovisual al nostre país. Té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector i té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis tant públics com privats.

Llegint les conclusions del llibre blanc: l’educació en l’entorn audiovisual (novembre del 2003) penso que les tres més interessants des de la perspectiva de l’escola són:

7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin una compensació adequada del potencial dels mitjans de comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud familiar crítica.

17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:
• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.
• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.

He escollit aquestes perquè penso que expliquen clarament que és necessari tenir una bona educació audiovisual per poder fer anàlisis crítics i dialogar amb la realitat audiovisual i així tenir clars els programes que es miren i poder decidir si són educatius o no, la televisió i l’educació estan bastant renyides i no hauria de ser així, perquè, si eduquem en el llenguatge audiovisual sabrem destriar la informació que ens ve donada per la televisió i només farem cas d’aquella realment important.

ACTIVITAT 2:

MANIFEST PER L’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ
El món ha canviat i la ciutadania ens hem d’adaptar. Els canvis tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. Per tant, cal redissenyar l’educació formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d’estar preparats per intervenir en la comunicació social.
Cal unir esforços tant de institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació com persones a títol individual per construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica. Per aconseguir-ho es suggereix seguir aquestes pautes d’actuació:
Elaborar un projecte educatiu d’innovació: que sigui capaç de potenciar la motivació, la participació i el sentit crític de l’alumnat, que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi dotar aquest alumnat d’uns criteris ètics davant els mitjans de comunicació.
Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents.
Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació.
Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació.
Elaborar material didàctic per a l’Educació en Comunicació.
Incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.
Treballar per una més gran utilització i aprofitament dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya.
Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris per al ple desplegament de l’Educació en Comunicació(Figura de l’educomunicador/a ).
Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals.
Crear consells educatius en els mitjans de comunicació.

ACTIVITAT 3:

El parlament europeu va plantejar, el desembre de 2008, la introducció d’una assignatura anomenada “Educació mediàtica” a les escoles i també proposen una alfabetització mediàtica per part dels adults. Aquesta alfabetització implica la capacitat de comprendre i valorar críticament els diferents aspectes dels diversos medis de comunicació i així poder filtrar la informació que en rebem. Per aconseguir aquesta alfabetització és important aquesta assignatura.
La implantació d’aquesta assignatura té un seguit d’avantatges però també té algun inconvenient.
Com a avantatges podem trobar la necessitat de modernitzar les escoles i anar al mateix ritme que el món, així, ja que estem a l’era tecnològica aquesta nova assignatura ens ajudaria a integrar-nos en ella i, a més, ja no caldria preocupar-nos sobre l’ús que fan els infants sobre els mitjans de comunicació ja que ells mateixos ja serien crítics i podrien destriar la informació que se’ls ofereix. Com a inconvenient a la implantació d’aquesta assignatura hi ha la formació del professorat, per poder formar als infants primer cal formar als professors i no crec que tots estiguin disposats a rebre aquesta formació, a més, penso que la implantació de l’assignatura és un cost addicional pel govern que no sé si estaria disposat a pagar-lo.

Tema 3

Anàlisis de tres personatges d’una sèrie de televisió

Infidels és una sèrie que s’emet a televisió de Catalunya cada dijous a les 22:20. És una telenovela basada en la vida de cinc amigues , les quals d’una manera ho altre són infidels a la vida i a la seva manera de ser. Són dones d’avui, dones amb responsabilitats: la feina, la família, les amigues... Cada una és diferent a les altres però totes tenen coses en comú.

CRUZ
Indicis externs: la Cruz és una noia de 35 anys baixeta i prima amb els cabells castany fosc i normalment fa cara de pocs amics; no acostuma a portar joies, només arracades i l’anell de casada i vesteix de manera informal.
Indicis interns: és responsable, conseqüent i racional, necessita viure la vida com la sent, és molt amiga de les seves amigues, sempre diu el que pensa i si li demanen consell sempre contestarà de manera racional. Sap escoltar i sempre sap triar l’opció correcte. Està molt enamorada de la seva parella, l’Eduard i el seu gran desig és tenir un fill.
El seu rol: la Cruz és una economista molt respectada a la feina pels seus companys, i també molt respectada per les seves amigues ja que els diu el que pensa. La Cruz viu per la feina i no s’acaba d’adaptar a l’entorn del seu marit el qual és descendent d’una important família, molt tradicional a la qual deprecien la figura de la dona, ella no es troba a gust en aquest món, per això sempre té disputes amb el seu sogre.

LÍDIA
Indicis Externs: és una dona de 48 anys baixeta i prima amb els cabells vermellosos i amb un aspecte molt juvenil però informal. És molt elegant.
Indicis interns: La Lídia és la més gran de les protagonistes però no per això la més responsable ni la més racional, és molt amiga de les seves amigues i quan tenen algun problema acostumen a recorre a ella ja que sap escoltar. La Lídia va perdre al seu marit i des d’aquell moment no ha deixat de pensar amb ell, l’única manera d’oblidar-lo ni que sigui una estona és practicant sexe amb altres homes els quals no vol tornar a veure més.
El seu rol: La Lídia és vídua des de fa un any, viu sola al seu pis i no té fills. La seva vocació és psiquiatra, intenta trobar respostes al comportament humà, vol entendre el funcionament de la ment i és molt respectada pels seus companys de feina. Les seves amigues també la respecten molt. L’hi agrada disfrutar del temps lliure, anar a la piscina, anar a algun bar a fer una copa... necessita gaudir dels petits plaers i no passar-se el dia tancada a la seva consulta.

JOANA
Indicis externs: la Joana és una dona de 38 anys, prima i amb els cabells castany fosc, li agrada vestir de manera còmode i normalment no va molt arreglada.
Indicis interns: té bon cor, és prudent, dolça i una mica despistada. La seva vida gira entorn la seva família i els seus fills i un dels seus desitjos més amagats és poder gaudir de la vida sense aquestes preocupacions.
El seu rol: la Joana viu una vida molt convencional, es va casar amb el seu nòvio de tota la vida, amb el Francesc, i amb ell va tenir dos fills, l’Oriol que té 11 anys i la Marina que en té 6. No treballa i dedica la seva vida a cuidar de la casa i dels seus fills ja que el seu marit treballa a Buenos Aires i no els veu gaire.

Anunci
L’anunci que he escollit per tal de analitzar-lo és el “Estas aquí para ser feliz” de Coca Cola. En aquest anunci ens explica la història del Josep Mascaró, l’home més vell del món amb 102 anys, el qual va a visitar l’Aitana, que en el moment de rodar l’anunci era la nena més jove del món.
El Josep durant el seu recorregut des de Mallorca, on viu, fins a Madrid, on ha nascut l’Aitana, explica la sort que té d’haver nascut, d’haver pogut abraçar la seva dona, d’haver conegut als seus amics i haver-se’n acomiadat. Explica que la va a conèixer per dir-li que totes les coses negatives que diuen la gent sobre la vida no l’hi han d’importar que l’únic que ha de recordar són les coses bones, explica que l’únic que no li agradarà de la vida és que és massa curta.

Aquest anunci passa de camí des de Mallorca fins a Madrid, podem veure imatges del Josep anant cap allà i de la mare de l’Aitana anant a l’hospital i tenint la seva filla, també veiem imatge del Josep gaudint amb els seus amics. Durant tota la historia podem sentir una música molt suau, sense lletra, i la veu en off del Josep que va explicant coses de la vida a l’Aitana.
El missatge principal de l’anunci és ser feliç, gaudir de la vida i al mateix moment ens diu que bevent coca cola en podem gaudir. El valor que ens transmet és que si veus Coca Cola seràs feliç, però abans d’informar-nos de que l’anunci ens convida a veure Coca Cola, gràcies a la veu en off del Josep ja reflexionem sobre l’important que és la vida i la necessitat que tenim de gaudir-ne.
Personalment aquest anunci m’agrada molt des del primer dia que el vaig veure, ja que com que no sabia quin producte ens volien vendre el vaig escoltar tot i hem va fer reflexionar. Penso que va adreçat a tot tips de públic ja que tots els humans tenim vida i tots l’hem de saber gaudir. Penso que la marca Coca Cola ja té seguidors arreu del món i no necessita fer publicitat intentant vendre el seu producte dient: Beu Coca Cola que és molt bona i seràs feliç! Penso que només posant la imatge de l’ampolla tothom ja relaciona felicitat amb Coca Cola i encara que no sigui conscient en veu. Aquesta és una gran avantatge que tenen a l’empresa Coca Cola i per això actualment els anuncis que fan no estan estrictament relacionats amb la venda del producte ja que els clients ja els tenen fets.

Valors a l’escola i a la televisió
Penso que no hi ha acord entre els valors que s’intenten transmetre a l’escola i els que és transmeten a la televisió, tret d’alguns programes infantils. A l’escola s’intenten transmetre valors com la democràcia, la integració, la interculturalitat, la participació y la solidaritat, per arribar a ser una bona persona dins la societat actual, en canvi a la televisió, a part d’aquests, s’exposen altres valors com per exemple la violència, l’egoisme i els maltractaments. Com varem dir al primer dia de classe, a la sessió presencial, penso que els valors negatius que apareixen a la televisió ens han de fer reflexionar sobre el que no hem de fer a la vida, però també penso que els infants no acostumen a fer aquesta reflexió sense un adult que els ho expliqui, per tant hem d’educar als infants perquè puguin treure la part positiva d’alguns valors exposats en la televisió i així seràn els mateixos que s’intenten transmetre a les escoles.

TEMA 2: La informació als mitjans de comunicació

Activitat 1

Per realitzar l’activitat sobre el tractament de la informació als mitjans de comunicació he escollit la notícia del dia 18 de març del 2009 que parla sobre l’actuació dels mossos d’esquadra contra els estudiants anomenats anti-bolonya. Aquesta notícia la vaig cercar en dos mitjans diferents, dos diaris que els pots llegir per Internet: el periódico i la vanguardia.

Podem observar que d’entrada els dos titulars que ens presenten ja són completament diferents:

El enfrentamiento de esta noche entre estudiantes y 'mossos' deja medio centenar se lesionados, la mitad de ellos policías (El Periódico )

Montilla expresa "todo el apoyo" a los Mossos y a los rectores por los incidentes en las marchas anticolonia (La Vanguardia)

Podem intuir que en el primer titular, el del periódico, ens parlarà sobre la notícia de manera objectiva, explicant tot el que va passar i donant diferents versions, tant politiques com les dels estudiants. En canvi, al segon titular, el de la vanguardia, intuïm que només ens donarà la versió política de la notícia, per tant, no ens donarà l’opinió sobre tots els implicats en el fet.

En el reportatge que hi ha seguit del titular veiem una diferencia molt important entre els dos diaris, el periòdico ens parla sobre el que diu el titular, però, a més, ens especifica a traves d’altres subtítols notícies relacionades amb la principal, l’actuació dels mossos, en canvi, la vanguardia ens fa cinc cèntims sobre la càrrega policial contra estudiants, periodistes i altres persones. És molt directe i no entra en detalls. A més, no parla sobre el que diu el titular.

Les dues notícies porten adjunt vídeos sobre la manifestació del dia 18 però observem diferencies entre la manera de mostrar les imatges. En el cas de la vanguardia, es parla sobre la manifestació dels estudiants pel desallotjament de la Universitat de Barcelona i apareixen imatges de la càrrega policial sobre els estudiants i es dona molta importància a les càrregues contra els periodistes. A les imatges apareixen, a més de la manifestació, cops i ferides a diferents persones. Cal dir que en cap moment és parla sobre les paraules del president Montilla cos s’informava al titular. En el cas del periòdico en ofereixen dos vídeos diferents, un sobre la manifestació programada pel desallotjament de la UB al mig dia del dia 18 amb la declaració d’un dels estudiants i un altre sobre la manifestació en contra de les càrregues policials la nit del dia 18. Cal dir que en cap moment apareix un periodista explicant els fets, al contrari que a la vanguardia, així que l’únic que podem sentir és els crits dels diferents manifestants durant les manifestacions.

Com a diferència general entre els dos diaris diria que a la vanguardia, tant en el titular com en el vídeo busquen atreure als lectors a traves del “morbo” de veure com la policia carrega contra les persones i apareix algun ferit, a més posen un titular que inciti a la gent a seguir llegint encara que després no en parlin més, en canvi al periódico penso que s’han limitat a explicar la notícia sense posar èmfasi a cap part en concret.

Activitat 2

En aquesta activitat exposaré fets que són notícia i que serveixen per il·lustrar cada un dels criteris que es segueixen per decidir quins fets són notícia:

- Excepcionalitat: El primer transsexual a Espanya espera bessons per setembre.

- Conseqüències per a la població: la morositat de bancs i caixes va superar el 4% al febrer, un nivell al qual no s'arribava des del 1996

- Rellevància dels personatges implicats: La princesa Letícia ha rebut una operació d’estètica.

- Proximitat emocional: L’Avianès Marc Coma conquista el seu segon Dakar.

- Proximitat temporal: Aquest matí, a Barcelona diversos professors catalans s’han manifestat a la plaça universitat en contra de la nova llei d’educació, la LEC. Cal recordar també que la manifestació convocada per aquesta nit en contra de l’actuació dels mossos d’esquadra....

Penso que aquestes notícies van tenir la mateixa importància, però la primera, la manifestació per la LEC no va tenir tant ressò com les diverses manifestacions en contra dels mossos d’esquadra.

- Existència d'imatges: Qualsevol accident a les carreteres catalanes, si hi ha imatges del sinistre, és notícia.

- "Efecte agenda": Arran de la caiguda de l’avió de spanair cal recordar que durant les setmanes següent al sinistre a les televisions van aparèixer molts accidents d’altres avions, tenint en compte que és una notícia que surt molt de tant en tant, crec opi que va ser causa de “l’efecte agenda”.

Activitat 3

El vídeo “la verdad de Wyoming y la becaria” penso que és un clar exemple de la necessitat que tenen alguns programes de televisió com per exemple “Más se perdió en Cuba”, de buscar notícies a tort i a dret per poder omplir el seu propi programa i, a més, per augmentar l’audiència han d’insultar i criticar altres programes de televisió.

Penso que la jugada que a fet la cadena la sexta a intereconomía ha estat molt interessant perquè ens han demostrat las poca professionalitat del programa “Más se perdió en Cuba” els quals mostren un vídeo sense informar-se de les fonts que els hi ha facilitat, sense parlar amb la cadena la sexta i sense pensar que és molta casualitat que abans de la discussió ja hi hagi una camera gravant i quina causalitat que entri la becaria.

En definitiva, penso que els hi ha estat ben merescut a la televisió intereconomía per no haver fet bé la seva feina i per no buscar notícies pròpies per fer el programa, que com ja hem vist no tots els fets són noticia i si volem que ho siguin primer cal mirar l’autenticitat dels fet, ja que en aquest programa s’ha girat la truita, primer volien fer quedar malament al programa de Wyoming però finalment són ells els que han estat notícia.

COMPARACIÓ DELS DIFERENTS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (PREMSA ESCRITA, RÀDIO I TELEVISIÓ).

Aspectes en comú:
- Els tres mitjans són un servei a la població.
- Tenen la funció principal d’informar-nos i entretenir-nos.
- Penso que els tres estan relacionats ja que la ràdio s’escolta, la premsa escrita es mira i la televisió és una fusió dels altres dos mitjans.
- Amb el descobriment dels tres mitjans ha avançat la societat.
Diferències entre ells:
- Els diners que s’inverteixen en cada mitjà.
- La situació en que s’utilitza cada mitjà (la ràdio s’acostuma a escoltar més al cotxe, el diari als matins i la televisió es veu a tota hora).
- Les edats en que s’utilitzen els diferents mitjans.

Heura.

Ítems

TOTS ELS MITJANS CONSTRUEIXEN UNA REALITAT
A traves dels mitjans de comunicació, la informació que ens arriba no té perquè ser la correcte o no té perquè dir tota la veritat, per tant hem de ser conscients de saber desxifrar la informació que rebem i així no entrar dins la realitat dels mitjans de comunicació i seguir dins la realitat on vivim.
Per exemple, les series, que construeixen una realitat fictícia per atreure al públic o els telenotícies que expliquen les notícies a la seva manera i la majoria de les vegades no són reals del tot.

LES AUDIÈNCIES CONSTRUEIXEN EL SIGNIFICAT DELS MITJANS
Hem de tenir present que els mitjans no emeten o expliquen el què creuen que és més educatiu sinó que emeten allò que genera més audiència i així, guanyen més diners a traves dels anuncis. És a dir els mitjans de comunicació decideixen la seva programació en funció de la audiència i així, com més audiència, més anuncis i més diners. Per tant també hem de conèixer quins programes ens mirem i no ens hem de guiar per la audiència.
Per exemple programes com Gran Hermano o Operación triunfo que van ser programes de molta audiència però això no vol dir que fossin “bons” o educatius.

Heura

ÚS PERSONAL DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

En l’assignatura entenem mitjans de comunicació de massa la premsa, la ràdio i la televisió. Valorant el meu ús personal podria dir:

· La premsa: és un mitjà que no utilitzo gairebé mai, algun dia molt esporàdic puc llegir la premsa diària. El que si que faig més sovint és comprar revistes i llegir El Berguedà Actual, un “diari” setmanal gratuït que parla sobre les notícies més rellevants a la comarca del Berguedà.
Penso que no m’interesso gaire per la premsa escrita perquè m’agrada molt conèixer a traves de les imatges i per això m’agrada més la televisió.

· La ràdio: és un mitja que utilitzo durant el cap de setmana, quan vaig amb cotxe. Els programes que més escolto són els musicals ja que no m’agrada escoltar notícies pel que ja he comentat abans, perquè no hi ha imatges.

· La televisió: és el mitjà que més utilitzo, penso que és important el fet de “no creure” tot el que surt a la televisió ja que, com està escrit als apunts no existeix cap imatge en brut, cal tenir clar que tot el que apareix a la televisió ha estat pensat per experts i només surt el que ells creuen important que surti però, per mi és el mitja més accessible ja que gairebé tothom té una televisió a casa i en qualsevol moment la podem mirar. Personalment utilitzo la televisió per entreteniment i per informació diària mirant les notícies, però també he de dir que moltes vegades tinc la televisió encesa només pel fet de sentir el que diuen però no escoltar-ho amb atenció.

· Internet: Internet és l’altre mitjà que més utilitzo, tant per cercar informació, per veure pel·lícules o series, o per parlar amb els amics. Penso que l’Internet és un invent que ha fet un canvi en la humanitat, el fet de poder arribar a qualsevol part del món a traves de l’ordinador i poder conèixer gent d’altres països i també el fet de poder cercar gairebé tota la informació que necessites, ha millorat molt la comunicació.
També crec que s’ha de saber utilitzar l’Internet ja que igual que pots obtenir informació vertadera pots anar a pàgines que la informació que et presenten es falsa, per tant per navegar per Internet has de tenir clar el que busques i has de saber on cercar-ho.

Heura.

Sessió presencial

El passat divendres dia 6 de març varem fer la sessió presencial de l’assignatura educació en comunicació. Una bona manera de saber quins companys hi ha a l’assignatura, conèixer al professor i saber sobre què anirà l’assignatura.
Només arribar el Xavier ens va repartir unes targetes on hi apareixia una lletra i un nombre, tot del mateix color i rodejat amb una figura geomètrica. Gràcies a aquestes targetes vam poder anar formant els grups: primer per la lletra, desprès pel nombre, seguidament pel color i finalment per la figura geomètrica; així vam anar variant els grups per respondre diferents preguntes.
La primera pregunta va ser:
- Creus que la televisió fa mal a l’educació? De quina manera?
Posant les respostes dels diferents grups en comú vam arribar a diferents conclusions:
· Fa mal a la relació entre les famílies, ja que no hi ha comunicació.
· La televisió és adictiva.
· La majoria dels programes que s’emeten no són educatius.
· Abans dels dos anys si els nens o nenes miren molt la televisió poden tenir problemes d’atenció en un futur.
· S’utilitza un llenguatge poc correcte.
· Mirar molta estona la televisió ens impedeix fer altres activitats com llegir.

La segona pregunta va ser:
- Creus que la televisió ajuda o podria ajudar a l’educació dels nens/es?
La conclusions a les quals vam arribar són:
· La televisió t’obre a altres cultures i t’ajuda a saber la situació en que es troben altres parts del món.
· Amb un control adequat la televisió pot ser educativa.
· Amb imatges és més fàcil entendre el que s’està explicant.
· Qualsevol programa pot ser educatiu depenent de la manera com te’l plantegis i, a més, hi ha dibuixos que són adequats per als infants.

La tercera:
- De qui creieu que és la culpa de que a la televisió es facin uns programes o altres?
Les conclusions van ser:
· Es culpa de la societat, ja que si no miréssim els programes no els farien.
· També és culpa de l’ administració que s’encarrega de censurar els programes.

I la quarta i última:
- Què creieu que s’hauria de fer a l’escola en relació amb la televisió?
Les conclusions van ser:
· Creiem que l’escola hauria de parlar més sobre la televisió, hauria de poder opinar sobre programes o inclús se’n podrien mirar a l’aula.
· L’escola podria informar als pares sobre programes educatius.
· Es podria utilitzar la televisió com a recurs a l’escola, no només per passar l’estona.
· Es podrien comentar els programes a l’aula, per saber que miren els nostres alumnes
· Podríem fer que els nens i nenes tinguessin una mirada crítica mirant diferents pel·lícules.

Seguidament, desprès de respondre les diferents preguntes i comentar-les ja vam passar a parlar de l’assignatura en si, de la televisió, de la manera de treballar i de l’avaluació.

Penso que l’assignatura pot ser molt interessant, quan hem vaig apuntar pensava que l’assignatura estaria encarada a comunicar-nos amb els nens i nenes de l’aula i amb els nostres companys però ara que m’he adonat que serà, sobretot, de mitjans de comunicació i de educació mediàtica. El tema és diferent del que em pensava però m’interessa igual que l’altre.

Heura.

Educació en comunicació

El motiu pel qual vaig escollir aquesta assignatura és perquè considero important adquirir coneixements que estiguin relacionats amb el món de la comunicació, ja que vivim en una societat on cada vegada és més important el fet de dominar les noves tecnologies.

M’agradaria treballar amb recursos que ens puguin servir en un futur com a mestres.

Crec que s’ hauria de treballar l’educació mediàtica a les escoles perquè és important que els alumnes es familiaritzin amb les TIC des de ben petits.

Heura.